Aquesta petita llum teva, deixa que brilli...
Porta-la arreu del món i deixa que brilli!
Que brilli tots els dies!
Aquesta petita llum teva, deixa que brilli...
Porta-la arreu del món i deixa que brilli!
Que brilli tots els dies!
"Hi ha una cosa molt urgent:
recordar que Jesús ens ha manat que ens estimem els uns als altres.
Jesús no va emprar gaires paraules per explicar-nos
com havíem d'estimar al proïsme. Es va limitar a dir:
- Estimeu-vos tal com jo us he estimat."
Un dia, el mestre ens va demanar de tasca que portéssim patates crues i una motxilla.
Ens va dir que poséssim dins la motxilla una patata per cada persona a la
qual guardàvem ressentiment i escrivíssim el seu nom en ella.
Ens va demanar que durant una setmana portéssim amb nosaltres a tots
costats aquesta motxilla de patates.
Algunes bosses eren realment pesades!
Naturalment les patates s’anaven deteriorant amb el temps, començaven a fer
pudor.
El malestar de dur la motxilla amb patates per tot arreu i en tot moment em
va demostrar clarament el pes que carregava diàriament en el meu cor i en la
meva vida a causa del ressentiment.
Moltes vegades pensem que el perdó és un regal per a l’altre, sense
adonar-nos que els primers beneficiats som nosaltres mateixos.
Comencem el dilluns amb l'oració de l'escritora xilena, Gabriela Mistral, Premi Nobel de Literatura el 1945:
Que si nació hoy, que si nació
ayer, que si aquí, que si allá.
Que si murió a los 33, a los 36, que cuántos clavos, que cuántos panes y
pescados...
Yo lo único que sé es que...
A mí
me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí...
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la
mano.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el
miedo.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de
todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me enseñó que solo estoy aquí por un tiempo, y solo ocupo un lugar pequeño.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y
en compartir su luz.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a
pesar de mí...
Se llama Jesús.
"... calia celebrar-ho i alegrar-se. Perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat". Lc 15, 32
Déu ens convida a la seva gran festa de l'acolliment,
del perdó i de l'amor sense condicions.
Què farem? Acceptarem la invitació posant
l'Amor de Déu per damunt de tots els altres criteris?
O ens quedarem a fora de la casa, enfadats?
La invitació està llançada. La festa preparada. Tu decideixes!
Si la pedra digués "una pedra no pot construir una casa", no hi hauria casa.
Si la gota digués
"una gota no pot formar una riera", no hi hauria oceans.
Si el gra digués
"un gra no pot sembrar tot un camp", no hi hauria collita.
Si l'ésser humà digués
"un gest d'amor no pot salvar la humanitat",
mai hi hauria justícia, ni pau,
ni dignitat, ni felicitat sobre la terra.
Senyor, ajuda'ns a tractar els altres i a nosaltres mateixos amb amor.