Un dia, el mestre ens va demanar de tasca que portéssim patates crues i una motxilla.
Ens va dir que poséssim dins la motxilla una patata per cada persona a la
qual guardàvem ressentiment i escrivíssim el seu nom en ella.
Ens va demanar que durant una setmana portéssim amb nosaltres a tots
costats aquesta motxilla de patates.
Algunes bosses eren realment pesades!
Naturalment les patates s’anaven deteriorant amb el temps, començaven a fer
pudor.
El malestar de dur la motxilla amb patates per tot arreu i en tot moment em
va demostrar clarament el pes que carregava diàriament en el meu cor i en la
meva vida a causa del ressentiment.
Moltes vegades pensem que el perdó és un regal per a l’altre, sense
adonar-nos que els primers beneficiats som nosaltres mateixos.
