(...) A l'hospital ens van ensenyar a acceptar que ens podíem equivocar.
El meu metge es va equivocar tres o quatre vegades i sempre va acceptar la culpa.
Jo mai li vaig retreure res perquè sabia que l'error no era fruit d'una manca de professionalitat o experiència.
El món aniria millor si acceptéssim que ens equivoquem,
que no l'hem encertada, que no som perfectes.
Moltes persones miren de buscar una excusa a la seva errada,
en busquen un culpable, procuren treure's el mort de sobre...
Però és important que reconeguem que ens equivoquem
per poder prendre consciència d'on són els errors
i evitar cometre'ls novament,
així el cervell rep les pautes adequades. (...)
Text extret del llibre "El món groc" d'Albert Espinosa
