Un
pobre pagès que tornava del mercat ben avançada la nit, va descobrir de sobte
que no duia el llibre d'oracions. Es trobava al bell mig del bosc i tenia
problemes amb una roda del carro. Estava molt afligit només de pensar que
aquell dia no podria recitar les seves oracions.
Aleshores
se li va acudir de pregar de la manera següent: “He estat molt estúpid, Senyor,
en sortir de casa aquesta matí sense el meu llibre d'oracions; perquè, com que
tinc tan poca memòria, ara no soc capaç de recitar sense el llibre una sola
pregària. Per tant, faré una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a
poc, i tu, que coneixes totes les oracions, aniràs ajuntant les lletres per
formar les pregàries que jo soc incapaç de recordar.”
I
el Senyor digué als seus àngels: “De totes les oracions que he escoltat avui,
sens dubte, aquesta és la millor, perquè ha brollat d’un cor senzill i sincer.”
