Cada dia la senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig,
A l'hora de llevar-me, em fa romandre al llit.
He d'estudiar i no obro ni el llibre.
La mare em diu "para la taula!" i jo agafo el mòbil i em poso a mirar qualsevol cosa...
A la senyora Mandra li agrada la comoditat.
Quants cops no faig les coses que hauria de fer?
Quants cops dono excuses per no fer les coses?
Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monotonia,
perquè fer el que em doni la gana?
perquè fer la mandra? No trobava sentit a les coses...
i és que, sense adonar-me'n, la senyora Mandra,
m'havia fet tancar les portes a la meva millor amiga: L'ALEGRIA!
(Text de Mercè Castaño. Pren-te temps I)
