Nascuda a Amiens (França) el març de 1891, ingressa a les Filles de la Caritat el juny de 1912. Quan esclata la Segona Guerra Mundial es troba a l’asil de Sant Nicolau de Metz, una ciutat francesa ocupada per l’Alemanya nazi.
El juny de 1940 l’espectacle que
ofereix la ciutat és horrorós: pels carrers i les voreres s’acumulen presoners
francesos cansats i morts de fam. Les religioses donen menjar i beure a desenes
de presos que després són traslladats a camps de concentració, on la mort és
segura. Per aquest motiu, l'Helena demana actuar directament dins dels camps que
s’han obert prop de Metz (Sarrebrück, Stuttgart, Mannheim, Nuremberg,...).
El juliol del 1940, dos oficials
francesos presos en un camp de concentració demanen ajuda a la monja per portar
a terme la fuga. L'Helena, tot i ser conscient dels perills que això suposa,
també sap que aquesta és la via de salvació més directa i els ajuda.
Durant els següents mesos, dos
cops per setmana, l'Helena viatja en camió a Nancy i aprofita aquest fet per
treure presoners dels camps i passar-los a la França lliure. En aquest temps
diverses persones s’uneixen a la xarxa humanitària de la religiosa.
El febrer de 1941, en una evasió
frustrada, és detinguda i tancada en un calabós. Un tribunal la condemna a presó, però un metge alemany certifica que es troba molt dèbil i l’envia
a la seva pròpia comunitat.
Aquest avís, però, no espanta
l’Helena que, un cop recuperada, continua amb la feina... Arriba a salvar més
de dues mil persones! Finalment, el novembre de 1944, a l’edat de 53 anys, mor
de càncer.
El govern francès la descriu com
“un element essencial de la resistència”. La seva vida és un exemple de
valentia, heroïcitat i lluita contra la injustícia.
