A l'encreuament de les grans carreteres hi havia un pou abandonat
amb una corda que en penjava de la boca. A prop d’allí assegut s’hi trobava un vell.
Un jove ben
plantat que passava per allí li diu:
-He buscat la germanor
per tot el món i no l’he trobat enlloc!
-La germanor? Jajaja.. Està amagada al fons d’aquest pou- li diu el vell.
-GERMANOORR!! EEEEH!! – crida el noi, agafa
la corda i comença a estirar-la.
I mentre el jove
estira la corda per veure si la Germanor s’hi troba lligada... passa un paleta.
-Noi, vols que t’ajudi?
També va passar per allí un pagès, i s’acostà per ajudar-los.
Moments més tard passà una empresària
que també s’hi va sumar.
Tots volien estirar la corda però ho feien d’una manera
desorganitzada i confusa, i no aconseguien
res.
-Hem d’anar tots junts! Cal que unim les forces! –
I així van fer, es van organitzar i van començar a estirar amb ordre i ritme.
Van treballar i treballar tots junts fins que el cap
de la corda va arribar dalt de tot.
- Del cap de la corda n’hem tret una galleda vella i rovellada.
No n’hem
tret pas la Germanor! – diu un.
- Però tots en
tenim una mica més! – respon el jove.
- Un pou ens ha
aplegat – respon el pagès
- Una corda ens
ha unit – respon el paleta.
I el vell sentencia:
- Un pou i una corda us han agermanat, tot i la desavinença del
principi!
