Un dia, un home va perdre la destral, i va començar a sospitar del fill del seu veí. Tot li indicava que es tractava del lladre: va observar la manera de caminar del noi (i li va semblar que, efectivament, caminava com un lladre); va observar la seva manera de parlar (i va pensar que parlava igual que un lladre); i observà minuciosament els seus gestos… No tenia cap dubte: eren els gestos d'un lladre!
Però dies després,
va trobar la destral tirada al bosc. I en tornar a casa, va començar a observar
que el fill del seu veí realment no tenia cap pinta de lladre.
«Moltes vegades veiem el què volem veure i
emetem un judici sense saber. Els prejudicis, traçats moltes vegades per l'odi,
la ira o l'enveja, normalment desfiguren completament la realitat».
