OUR FATHER

 

EL NOC I LA TINA

En un bosc tranquil, vivien molts animals, però dos en particular destacaven per la seva amistat: un corb jove, en Noc, que volava ràpid i alt, i una tortuga, la Tina, que caminava lenta però decidida.

Cada matí, en Noc volava per damunt del bosc i cridava:
—Tina, a veure si avui em pots atrapar!

La tortuga reia, però mai es rendia. Caminava pas a pas:
—Un dia, Noc, t’ensenyaré que anar a poc a poc també et porta lluny.

Un dia, va començar una gran sequera. Els animals del bosc patien perquè els estanys s’assecaven i els fruits escassejaven. El corb va volar fins molt lluny per buscar aigua, però no en va trobar.

Quan va tornar, es trobà la Tina que havia excavat, amb molt d’esforç, un petit bassal al costat d’un antic rierol sec. Allà, amb paciència, havia desviat una mica d’aigua subterrània. No era molt, però suficient perquè els animals poguessin beure.

—Tina! Has fet això tu sola? —va preguntar en Noc, sorprès.

—Sí —va dir la tortuga, somrient—. No corro com tu, però quan faig una cosa, la faig amb tot el cor i, sobretot, pensant en tothom.

En Noc va entendre, aquell dia, que cadascú pot aportar el seu talent per al bé de tots. I va començar a ajudar la Tina a construir més petits bassals per tot el bosc.

I així, amb l’esforç dels dos amics i altres animals que s'hi van unir, el bosc va tornar a ser un lloc ple de vida.

ACCEPTACIÓ

 

En un món marcat per la divisió -política, cultural i ideològica- la crida a l'acceptació mai no ha estat tan urgent. A mesura que les xarxes socials amplifiquen les diferències i els conflictes mundials dificulten la capacitat d'escoltar i empatitzar, acceptar-se els uns als altres s'està convertint en un acte revolucionari. L'acceptació no vol dir estar d'acord. Significa reconèixer la dignitat i la humanitat dels altres, fins i tot quan no hi estem d'acord.

Massa sovint, la por a “l'altre” condueix a l'exclusió o a l'agressió. Però la història ens ha demostrat que la pau només és sostenible quan es construeix sobre el reconeixement mutu i la inclusió.

Com ha dit el recent elegit Papa Lleó XIV: «Si els cristians i els membres d'altres tradicions religioses ens mantenim units, podem ser eficaços per dir no a la guerra i sí a la pau». Les seves paraules són una crida a unir-nos per sobre de les nostres diferències, no per esborrar-les, sinó per defensar junts allò que és correcte, just i veritablement humà.

RESPOSTES

"Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; 

ni que passi per valls tenebroses, no tinc por de cap mal."

(Salm 23)

RESPOSTES

Com puc saber si és Déu el qui em parla? 

Aquí tens la resposta:

- Si et desperta i et fa sortir de la mediocritat; si et compromet i complica la teva vida, però l'omple de sentit. .. és veu de Déu.

- Si et fa sortir de la teva terra, de la teva petita illa, del teu petit món i de les coses que l' encadenen i et llença al món sencer. .. és veu de Déu.

- Si truca al cor, a l'amor, a la generositat, a la iÍ.1usió, no a' la por ... és veu de Déu.

- Si et convida a ser profundament feliç i a fer feliços als altres, si parla el llenguatge de la confiança del Pare al seu fill... es veu de Déu.

ESFORÇ

  

“L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia”. Robert Collier

 “El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil”. Marie Curie

Esperit de Pentecosta, feu-me instrument de PAU!

El desig de pau, només serà  sincer, i també eficaç, quan passem de l’exclamació i el clam, a posar-nos a  treballar perquè cessin les lluites fraternes, quan en el nostre cor prevalgui el perdó i la reconciliació a la rancúnia i la venjança. No hi haurà pau mentre nosaltres no practiquem la solidaritat, mentre tanquem els ulls davant les injustícies i no posem  les nostres mans per construir un món més just. La pau només serà un eslògan bonic, buit de contingut, si els nostres treballs i fatigues només tenen com a objectiu el propi profit. En canvi la paraula pau serà estàndard d’esperança, quan tots exercim la misericòrdia i la compassió. A la pau li calen orelles que escoltin, ment que raoni, ja que la pau mai és monòleg, sinó conversa. Només des del diàleg, deixant-nos instruir per tots i escoltant els consells i peticions de tots, i sobretot, dels més febles i petits, construirem la pau.

Ser millors

Som el que som, un camp on hi creix blat i jull (Mt 13, 24-30) encara que ens toqui els nassos, 

però està a les nostres mans fer créixer la bondat que puguem en nosaltres mateixos 

ajudats per l'adob dels petons, les abraçades i els somriures dels altres.

La cançó ens anima a voler ser millors, estimar més, ser més autèntics...

Quin propòsit et fas avui per millorar?

RECORDEU-NOS L'ESSENCIAL

 

Senyor, un cop més ens recordeu l’essencial:

Estimar Déu i els germans amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb tota la vida.

Les pregàries, sense amor, són paraules buides;

les bones obres, sense amor, tenen poc valor;

els sacrificis, sense justícia, us desagraden.

Ajudeu-nos a mantenir l’autenticitat de cor.