En un bosc tranquil, vivien molts animals, però dos en particular destacaven per la seva amistat: un corb jove, en Noc, que volava ràpid i alt, i una tortuga, la Tina, que caminava lenta però decidida.
Cada
matí, en Noc volava per damunt del bosc i cridava:
—Tina, a veure si avui em pots atrapar!
La
tortuga reia, però mai es rendia. Caminava pas a pas:
—Un dia, Noc, t’ensenyaré que anar a poc a poc també et porta lluny.
Un dia,
va començar una gran sequera. Els animals del bosc patien perquè els estanys
s’assecaven i els fruits escassejaven. El corb va volar fins molt lluny per
buscar aigua, però no en va trobar.
Quan va
tornar, es trobà la Tina que havia excavat, amb molt d’esforç, un petit bassal
al costat d’un antic rierol sec. Allà, amb paciència, havia desviat una mica
d’aigua subterrània. No era molt, però suficient perquè els animals poguessin
beure.
—Tina!
Has fet això tu sola? —va preguntar en Noc, sorprès.
—Sí —va
dir la tortuga, somrient—. No corro com tu, però quan faig una cosa, la faig
amb tot el cor i, sobretot, pensant en tothom.
En Noc
va entendre, aquell dia, que cadascú pot aportar el seu talent per al bé de tots. I va començar a ajudar la Tina a construir més petits bassals per tot el bosc.
I així,
amb l’esforç dels dos amics i altres animals que s'hi van unir, el bosc va tornar
a ser un lloc ple de vida.
