Esperit de Pentecosta, feu-me instrument de PAU!
El desig de pau, només
serà sincer, i també eficaç, quan passem de l’exclamació i el clam,
a posar-nos a treballar perquè cessin les lluites fraternes, quan en
el nostre cor prevalgui el perdó i la reconciliació a la rancúnia i la
venjança. No hi haurà pau mentre nosaltres no practiquem la solidaritat, mentre
tanquem els ulls davant les injustícies i no posem les nostres mans
per construir un món més just. La pau només serà un eslògan bonic, buit de
contingut, si els nostres treballs i fatigues només tenen com a objectiu el
propi profit. En canvi la paraula pau serà estàndard d’esperança, quan tots
exercim la misericòrdia i la compassió. A la pau li calen orelles que escoltin,
ment que raoni, ja que la pau mai és monòleg, sinó conversa. Només des del
diàleg, deixant-nos instruir per tots i escoltant els consells i peticions de
tots, i sobretot, dels més febles i petits, construirem la pau.
