En un món marcat per la divisió
-política, cultural i ideològica- la crida a l'acceptació mai no ha estat tan
urgent. A mesura que les xarxes socials amplifiquen les diferències i els
conflictes mundials dificulten la capacitat d'escoltar i empatitzar, acceptar-se
els uns als altres s'està convertint en un acte revolucionari. L'acceptació no
vol dir estar d'acord. Significa reconèixer la dignitat i la humanitat dels
altres, fins i tot quan no hi estem d'acord.
Massa sovint, la por a “l'altre”
condueix a l'exclusió o a l'agressió. Però la història ens ha demostrat que la
pau només és sostenible quan es construeix sobre el reconeixement mutu i la
inclusió.
Com ha dit el recent elegit Papa Lleó
XIV: «Si els cristians i els membres d'altres tradicions religioses ens
mantenim units, podem ser eficaços per dir no a la guerra i sí a la pau». Les
seves paraules són una crida a unir-nos per sobre de les nostres diferències,
no per esborrar-les, sinó per defensar junts allò que és correcte, just i
veritablement humà.
