Avui la cosa
anava d'endevinalles.
- Una cosa que quan més gran és, menys pesa.
Tots anàvem dient coses, alguns deien autèntiques tonteries, però no
l'encertàvem.
Al final a algú se li ha acudit la solució :
- El forat!
Aplaudiment general. Com no hi havíem caigut? Era ben fàcil!
A continuació una diu:
- Una cosa que quan més es dóna i més se'n gasta, més en queda.
Silenci general. Com pot quedar-ne més quan més en gastes? No se'ns acudia
res, ni les típiques tonteries. Ens hem quedat tots muts.
Tot d'una la Catalina diu:
- L'alegria!
Tots ens girem a mirar-la sorpresos. La Cati poques vegades parla si no és
que se li demana. Fa poc que ha arribat a Catalunya i encara li costa la
nostra llengua i prefereix callar i escoltar. Però avui, amb tothom pensant i
en silenci les seves paraules han estat impactants. Recuperats de la sorpresa
tots ens hem posat a aplaudir molt contents i ella ha mostrat més alegria que
mai.
L'alegria que avui hem sentit per la Cati ha donat la raó a l'endevinalla.
Hem passat tot el dia enriolats i contents. Tothom estava de bon humor i érem
més amables els uns amb els altres.
Senyor, gràcies
per la capacitat que tenim de riure i de ser feliços. Que la nostra vida
estigui plena d'alegria i que siguem capaços de compartir-la i
encomanar-la als altres.
