Tard et vaig estimar, oh bellesa antiga i tan nova,
tard et vaig estimar.
Estaves dins de mi, i jo fora,
i fora et buscava
i en la meva falta d'habilitat em llançava
sobre les coses boniques que Tu vas crear.
Estaves amb mi,
més jo no estava amb tu.
Apartat estava de Tu per aquelles coses
que de no estar en Tu no existirien.
Vas clamar i em vas cridar
per fer fallida la meva sordesa;
vas llançar sobre mi llampecs i llamps de llum
i vas espantar la meva ceguesa.
Vaig exhalar la teva fragància,
la vaig respirar i ara sospiro per Tu.
Et vaig assaborir, i ara estic afamat i assedegat de Tu.
Em vas tocar i em vaig abrasar en la teva pau.
Sant Agustí
