Conten que una dona va entrar en un restaurant i va demanar per primer plat una sopa d'espàrrecs. Uns minuts després el cambrer li servia un fumejant plat i es retirava.
- Mosso! – crida la dona – vingui aquí
- Senyora? – va contestar el cambrer apropant-se
- Provi la sopa! – va ordenar la clienta
- Que passa Senyora? No és el que vostè volia?
- Provi la sopa! – va repetir la dona
- Però que succeeix... li falta sal?
- Provi la sopa!!!!
- Esta freda?
- ¡¡¡¡¡PROVI LA SOPA!!!!, repetia la dona insistent
- Però senyora, per favor digui'm el que passa... – va dir el noi
- Si vol saber el que passa, provi la sopa – va dir la dona assenyalant el plat
- El cambrer, adonant-se que res faria canviar de parer a l'encapritxada dona,
s’assegué enfront del fumejant líquid groguenc i li va dir amb certa sorpresa:
- Però aquí no hi ha cullera...
- Veu? – va dir la dona - Veu?... falta la cullera!
Que bo seria, en les petites i en les grans
coses, acostumar-nos a anomenar fets, situacions i emocions directament, sense
entrebancs, tal com són.
 |
