Fa uns dies em vaig reunir amb un grup de nois i noies
i els vaig convidar a donar gràcies pel que volguessin, i així és com es van expressar:
“per la família”, “perquè estic viu”, “per la salut”, “per la Creació”, “per haver nascut”.
Els vaig dir que es fixessin que totes aquelles coses que havien dit
no es podien comprar i que les havíem rebut gratis, com un gran regal.
I que val la pena ser-ne conscient i viure amb actitud d'agraïment.
Cada dia rebem dons.
Sabem valorar la natura que se'ns presenta de tantes formes
diferents?
Som conscients del fet que estem vius amb tot el que significa en quant a possibilitats?
Estimem la salut i fem el possible per
escoltar el cos i tenir-ne cura?
Sabem apreciar la gent que ens estima i els ho comuniquem
d'alguna manera?
Aprofitem tot el que ens ofereix el miracle d'haver nascut?
(Text extret de La font de Greccio)
