Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots
els llocs on vaig.
A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el
llit;
comença la feina de tot el dia i no em mouria
d'una cadira.
La mare em diu: a parar la taula! I jo em
quedo jugant al mòbil.
A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.
Quants cops dono excuses per no fer les coses?
Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot
era monotonia.
Per què fer el que em doni la gana?
Per què fer la mandra? No trobava el sentit a
les coses...
I és que, sense adonar-me'n, la Senyora
Mandra,
m'havia fet tancar les portes a la meva amiga:
L'ALEGRIA.
