ROMA (Itàlia)
Sant Domènec va viatjar a
aquesta ciutat nombroses vegades.
El 1205 sant Domènec va
anar per primera vegada a Roma, i llavors junt amb el seu amic i bisbe Diego
d’Aceves va rebre l’encàrrec del papa d’anar a predicar al Llenguadoc (al sud
de França). “Hi ha molts llocs que necessiten que Déu arribi, que se li
presenti d'una manera adequada, sense deformar-ne el missatge. Vosaltres us
presenteu aquí perquè sentiu que Déu us demana de portar el seu missatge a qui
no el coneix. Doncs, potser el vostre lloc és al sud de França”.
Deu anys després Sant Domènec
tornava a encaminar-se a Roma. Era l’octubre de 1215. Feia deu anys que havien
anat amb una intuïció, la necessitat d'anar a predicar els qui no coneixien
Crist, ara anava, junt amb el seu amic i bisbe Fulco, a fer un pas més. Després
de l'experiència d'aquests deu anys, anaven amb un projecte que organitzés bé la
predicació, i per a tota l'Església, no només per a una regió determinada.
Cada cop tenia més clar
que Déu li marcava el camí per al projecte d'una Orde de Predicadors, però
sorgien dubtes... Havia sentit que una de les decisions del Concili era que no
es creessin noves ordres religioses perquè els bisbes pensaven que ja n'hi
havia moltes.
Amb aquests pensaments en
ment, Sant Domènec va entrar en una església a pregar una estona. Va seure en
un racó tranquil i allà va tenir un somni. Davant seu, van aparèixer sant Pere
i sant Pau. Els va reconèixer a la primera. El miraven somrient. Sant Pere li
donava un llibre, el dels Evangelis, i sant Pau li donava un bastó, i junts li
deien: ves i predica. Va saber què li volien dir. L'evangeli era allò que havia
de predicar. I que havia d'estar en moviment. Va sentir que era com una
confirmació del projecte que presentaria al Papa. Sabia que era allò que Déu
volia, allò que necessitava l'Església, i que tiraria endavant el seu projecte.
I així va ser. El papa va aprovar la creació de l’Orde dels Predicadors.
