"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

dimecres, 22 de maig del 2024

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

TOULOUSSE (FRANÇA)

Durant nou anys Sant Domènec havia dedicat la seva vida als llocs del Llenguadoc i una altra vegada, com a Palència, com a Osma, començava a sentir que Déu li demanava alguna cosa més…

I aquesta crida de Déu va prendre forma quan es va unir al seu grup un home anomenat Pedro Seila, que volia ser predicador com Sant Domènec i els seus companys, i que els oferia casa seva a Tolosa. Domènec el va acollir, i va traslladar a la comunitat –no eren més de 8 o 10 predicadors- a Tolosa, l'abril del 1215. Sabia que des d'allà es podria obrir a molt més.

El bisbe de Tolosa, Fulco, va quedar encantat i els va cedir una església propera a les cases de Pedro Seila, l'Església de sant Romà.

Aquí a Tolosa, Sant Domènec va tenir un somni, una intuïció: no hi havia en molts més llocs necessitat de la predicació? per què no fer més gran aquella comunitat? Per què no fer una nova ordre religiosa dedicada a la predicació que pogués anar a molts més llocs?

Sant Domènec cada cop ho veia més clar. Una ordre religiosa de sacerdots que visquessin en comú, que resessin junts, que estudiessin i es formessin molt i molt bé per poder predicar a qualsevol lloc i a qualsevol persona, que anessin d'un lloc a l'altre per camins, pobles i ciutats, que sabessin molt per poder argumentar i defensar les postures de l’Església, amb una vida espiritual i de contacte amb Déu molt profunda.



dimarts, 21 de maig del 2024

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

PRULLA (FRANÇA)

Sant Domènec es va trobar aquí una situació realment complicada. 

Va saber que moltes famílies del sud de França, pobres i sense recursos, tot i ser catòliques, demanaven als càtars que acollissin els seus fills i filles petites en una mena d'albergs on els mantenien i educaven en les seves idees. Ells no els podien mantenir.

En un dels seus viatges, Sant Domènec va trobar un terreny en venda prop del poble de Fanjeaux i una petita ermita en ruïnes anomenada santa Maria de Prulla. De seguida va pensar en aquelles famílies que es veien obligades per la seva pobresa a deixar els fills amb els càtars.

Per això va plantejar aquesta situació al seu amic Diego d'Osma (Diego de Aceves) i junts van decidir fer alguna cosa... Van proposar a aquestes famílies de fer-se càrrec de cuidar les seves filles sense necessitat que les confiessin als càtars. Comprarien els terrenys de la vella ermita abandonada, la reconstruirien i en farien un allotjament. Diego va encarregar a Sant Domènec que cuidés aquelles noies perquè no els faltés res material però també que els fes classes, les instruís i les acompanyés espiritualment.

Era el mes de desembre de 1206 quan, amb totes les obres acabades, s'hi van traslladar les dones que, encoratjades amb l'ensenyament de Sant Domènec, serien les primeres monges dominiques de la història, i aquella casa, es convertiria en el Convent de Santa Maria de Prulla.



dilluns, 20 de maig del 2024

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

 BURGO DE OSMA

Cap a l'any 1195, el jove Domènec, acabats els estudis de teologia, es quedà de professor a la càtedra de Sagrada Escriptura de l'Estudi General de Palència. Allí gaudia de gran fama per la seva cultura i santedat de vida.

Però la seva vida estava a punt de canviar...

Osma era una ciutat important llavors a Castella, i el bisbe d'aquesta ciutat, Martin, tenia molt bona relació amb el rei Alfons VIII i el mateix papa de Roma, que va fer-li un encàrrec. Li havia demanat que des d'aquella diòcesi d'Osma pogués ajudar totes les altres diòcesis de Castella a canviar i dedicar-se més al veritable encàrrec de l'evangeli de cuidar els pobres i que tothom pogués conèixer millor a Déu. I el Martin tenia al cap una idea per complir aquest encàrrec... Se li havia acudit “fitxar” diferents persones que el poguessin ajudar. Així va convèncer Diego de Aceves -un dels professors de Palència-, perquè fos la seva mà dreta, i Diego li va parlar de Domènec, així que també Sant Domènec es convertí en col·laborador del bisbe Martin de Bazán a Osma.

En la nova vida, el que més ocupava a Sant Domènec era el silenci i la pregària. Martín de Bazán deia sempre que per poder ser un bon servidor de Déu i de l'Església, el més important era tenir experiència de Déu, i això s'aconseguia amb el silenci i la pregària.

Especialment li agradava resar davant d'una imatge d'un crucificat que anomenaven el Crist dels Miracles. Allí, durant llargues hores, tranquil i en silenci, anava parlant amb Déu i s'anava submergint en les profunditats d'anar-lo coneixent més, d'anar-lo escoltant, d'anar gaudint de fer-se cada dia més amic de Jesús.

L’any 1199, el bisbe Martín va ordenar sacerdot a Domènec.

D’aquells anys a Burgo de Osma també va nèixer la gran amistat amb Diego de Aceves, que havia estat professor seu a Palència. Tant és així que quan el bisbe Martín va morir i van nomenar Diego de Aceves per a substituir-lo, aquest va demanar a Sant Domènec que fos la seva mà dreta, el seu estret col·laborador.



divendres, 17 de maig del 2024

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

PALÈNCIA

Palència, situada a 118 km de Caleruega, és una gran ciutat castellana.

Després de la seva estada a Gumiel de Izán, l’itinerari ens porta a la ciutat de Palència, on hi havia un Estudi General. Allí, Sant Domènec, va cursar els estudis d'Arts i va continuar amb estudis superiors de Teologia.

Acudia puntual cada dia a les classes i els estudis, i també a les hores de pregària, vestit amb la roba d'estudiant i carregat amb els seus llibres –objectes realment valuosos en aquella època en què cada llibre estava escrit a mà sobre pell de vedells molt fines i polides.  Era bon estudiant, apreciat pels professors i estimat pels seus companys.

Va ser mentre estudiava a Palència, sobre l’any 1191, que una gran fam va assolar Castella. Els més pobres de la ciutat passaven molta fam, ningú els ajudava i a Sant Domènec se li encongia el cor de veure tan sofriment. Pensava que podia fer ell per ajudar i, de sobte ho va tenir clar... va vendre els seus llibres de pergamí i amb els diners obtinguts va tirar endavant el projecte de la “Casa dels Pobres” per socórrer els pobres de la ciutat. 

“No puc estudiar en pells mortes, quan els meus germans s'estan morint de gana ”.



dijous, 16 de maig del 2024

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

GUMIEL DE IZÁN

Gumiel de Izán està a 20 km de Caleruega, per tant, molt a prop de la llar dels seus pares, i a 68 km de Burgos.

A Gumiel de Izán va viure Sant Domènec, aproximadament, entre els set i els catorze anys, sota la tutela del seu oncle Gonzalo d'Aza, sacerdot arxiprest d'aquesta parròquia.

Encara que sembli que no, sis anys d'escola passen aviat. La rutina de Sant Domènec amb el seu oncle Gonzalo era gairebé com la de qualsevol nen d'avui dia. El seu oncle Gonzalo havia muntat una escola per als nens de la zona i allà, sota els seus ensenyaments, aprenien primer de tot a llegir i a escriure en llatí, i després la història sagrada, el catecisme, autors clàssics, obres de literatura, història, una mica de matemàtiques, de música, de geografia i moltes altres coses! El seu oncle era tan bon professor que Sant Domènec sempre volia saber més del que li explicava.

També ajudava el seu oncle com a escolà a les misses i, a poc a poc, anava creixent, fent-se un noi especial, alt, prim, profund, vital, compassiu. Amb els seus amics sortia a jugar pel poble. I entre jocs i estudi anava passant el temps.

Però alhora a l'interior de Domènec també anaven creixent i canviant coses. Al seu interior creixia cada cop més un desig de Déu, de conèixer-lo més i més. També creixia la sensació que era important tenir cura dels altres, ajudar-los. Quan algun noi del poble queia o plorava, estava sempre ell per cuidar-lo, ajudar-lo o consolar-lo. Sentia que ajudar els altres, especialment els qui més ho necessiten– com la seva mare Juana li havia ensenyat– era part fonamental de com viure.



dimecres, 15 de maig del 2024

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

 CALERUEGA

Sant Domènec va néixer a Caleruega l’any 1170. Un poble a 20 kilòmetres d’Aranda de Duero. Era un poble rural que es dedicava al cultiu dels cereals i la vinya.

El seus pares ens deien Felix i Juana. Eren tres germans Antonio, Manés i Domingo. Era una família noble, el seu pare moltes vegades estava fora de casa defensant la corona de Castella. Vivien en una casa senyorial degudament protegida. Hi havia una torre on pujava per veure si arribava els seu pare amb els seus soldats. La seva mare li va ensenyar a llegir, escriure, resar i ser solidari amb la gent del poble. Va ser batejat a l’església parroquial de Sant Sebastià, i es diu que el dia del seu bateig se li aperegué un estel  radiant al front, presagi de l'estel brillant que seria ell acostant el missatge de Déu als homes.

Quan era petit li agradava pujar a la muntanya de San Jorge. Des d’allí veia les terres de Castella i somniava quin seria el seu futur fora d’aquest indret tan entranyable.





dimarts, 14 de maig del 2024

BON DIA...

Vam néixer per ser Feliços,

no per ser perfectes...

L'albada és el moment més bonic del dia

perquè és quan Déu et diu:

"aixeca't! et regalo l'oportunitat de viure

i començar de nou de la meva mà.”

Els dies bons et donen FELICITAT,

els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,

els intents et mantenen FORT,

les caigudes et mantenen HUMIL,

i DÉU et manté DEMPEUS.