GUMIEL DE IZÁN
Gumiel de Izán està a 20 km de Caleruega, per tant, molt a prop de la llar dels seus pares, i a 68 km de Burgos.
A Gumiel de Izán va viure Sant Domènec, aproximadament, entre els set i els catorze anys, sota la tutela del seu oncle Gonzalo d'Aza, sacerdot arxiprest d'aquesta parròquia.
Encara que sembli que no,
sis anys d'escola passen aviat. La rutina de Sant Domènec amb el seu oncle Gonzalo
era gairebé com la de qualsevol nen d'avui dia. El seu oncle Gonzalo havia muntat una escola
per als nens de la zona i allà, sota els seus ensenyaments, aprenien primer de tot a llegir i a escriure en llatí, i després la història
sagrada, el catecisme, autors clàssics, obres de literatura, història, una mica
de matemàtiques, de música, de geografia i moltes altres coses! El seu oncle
era tan bon professor que Sant Domènec sempre volia saber més del que li explicava.
També ajudava el seu oncle
com a escolà a les misses i, a poc a poc, anava creixent, fent-se un noi
especial, alt, prim, profund, vital, compassiu. Amb els seus amics sortia a jugar
pel poble. I entre jocs i estudi anava passant el temps.
Però alhora a l'interior
de Domènec també anaven creixent i canviant coses. Al seu interior creixia cada
cop més un desig de Déu, de conèixer-lo més i més. També creixia la
sensació que era important tenir cura dels altres, ajudar-los. Quan algun noi
del poble queia o plorava, estava sempre ell per cuidar-lo, ajudar-lo o
consolar-lo. Sentia que ajudar els altres, especialment els qui més ho necessiten– com la seva mare Juana li havia ensenyat– era part fonamental de
com viure.
