BURGO DE OSMA
Cap a l'any 1195, el jove
Domènec, acabats els estudis de teologia, es quedà de professor a la càtedra de
Sagrada Escriptura de l'Estudi General de Palència. Allí gaudia de gran fama per
la seva cultura i santedat de vida.
Però la seva vida estava a punt de canviar...
Osma era una ciutat
important llavors a Castella, i el bisbe d'aquesta ciutat, Martin, tenia molt
bona relació amb el rei Alfons VIII i el mateix papa de Roma, que va fer-li un
encàrrec. Li havia demanat que des d'aquella diòcesi d'Osma pogués ajudar totes
les altres diòcesis de Castella a canviar i dedicar-se més al veritable
encàrrec de l'evangeli de cuidar els pobres i que tothom pogués conèixer millor a Déu. I el Martin tenia al cap una idea per complir aquest encàrrec... Se li
havia acudit “fitxar” diferents persones que el poguessin
ajudar. Així va convèncer Diego de Aceves -un dels professors de Palència-,
perquè fos la seva mà dreta, i Diego li va parlar de Domènec, així que també
Sant Domènec es convertí en col·laborador del bisbe Martin de Bazán a Osma.
En la nova vida, el que
més ocupava a Sant Domènec era el silenci i la pregària. Martín de Bazán deia sempre
que per poder ser un bon servidor de Déu i de l'Església, el més important era
tenir experiència de Déu, i això s'aconseguia amb el silenci i la pregària.
Especialment li agradava
resar davant d'una imatge d'un crucificat que anomenaven el Crist dels
Miracles. Allí, durant llargues hores, tranquil i en silenci, anava parlant amb Déu
i s'anava submergint en les profunditats d'anar-lo coneixent més, d'anar-lo escoltant,
d'anar gaudint de fer-se cada dia més amic de Jesús.
L’any 1199, el bisbe Martín
va ordenar sacerdot a Domènec.
D’aquells anys a Burgo de
Osma també va nèixer la gran amistat amb Diego de Aceves, que havia estat
professor seu a Palència. Tant és així que quan el bisbe Martín va morir i van
nomenar Diego de Aceves per a substituir-lo, aquest va demanar a Sant Domènec que
fos la seva mà dreta, el seu estret col·laborador.
