TOULOUSSE (FRANÇA)
Durant nou anys Sant Domènec havia dedicat la
seva vida als llocs del Llenguadoc i una altra vegada, com a Palència, com a
Osma, començava a sentir que Déu li demanava alguna cosa més…
I aquesta crida de Déu va prendre forma quan
es va unir al seu grup un home anomenat Pedro Seila, que volia ser predicador
com Sant Domènec i els seus companys, i que els oferia casa seva a Tolosa.
Domènec el va acollir, i va traslladar a la comunitat –no eren més de 8 o 10
predicadors- a Tolosa, l'abril del 1215. Sabia que des d'allà es podria obrir a
molt més.
El bisbe de Tolosa, Fulco, va quedar encantat i els va
cedir una església propera a les cases de Pedro Seila, l'Església de sant Romà.
Aquí a Tolosa, Sant Domènec va tenir un somni, una intuïció: no hi havia en molts més llocs necessitat de la
predicació? per què no fer més gran aquella comunitat? Per què no fer una nova
ordre religiosa dedicada a la predicació que pogués anar a molts més llocs?
Sant Domènec cada cop ho veia més clar. Una
ordre religiosa de sacerdots que visquessin en comú, que resessin junts, que
estudiessin i es formessin molt i molt bé per poder predicar a qualsevol lloc i
a qualsevol persona, que anessin d'un lloc a l'altre per camins, pobles i
ciutats, que sabessin molt per poder argumentar i defensar les postures de
l’Església, amb una vida espiritual i de contacte amb Déu molt profunda.
