LA SENYORA MANDRA...

 

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit;

comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira.

La mare em diu: a parar la taula! I jo em quedo jugant al mòbil.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra? No trobava el sentit a les coses...

I és que, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra,

m'havia fet tancar les portes a la meva amiga: L'ALEGRIA.

 

Frases per reflexionar

“El que no es comença avui mai s’acaba demà”. Johann Wolfgang von Goethe

 

 “Si vols alguna cosa, has de lluitar per ella. Has d’arriscar-te, treballar dur i insistir, insistir i insistir.” Rosalía de Castro

 

“El 90% de l’èxit es basa simplement a insistir”. Woody Allen

DOMUND

Pare bo, fes-nos “gent primavera”

amb una mirada sempre plena d'esperança per compartir amb tothom.

Ajuda'ns a mantenir encesa la flama d'aquesta esperança,

perquè es converteixi en una gran foguera que il·lumini i doni calor

a un món aclaparat per tantes ombres.

Us demanem pels missioners i missioneres que,

seguint la vostra crida, han anat a altres països per donar a conèixer l'amor que ens tens.

Fes d’ells i de tots nosaltres missioners d'esperança allí on estiguem. 

DIA MUNDIAL DE LA ERADICACIÓ DE LA POBRESA

Preguem perquè siguem capaços d'escoltar profundament i atentament,

per ser més conscients de les necessitats dels més vulnerables en la nostra societat. 

Preguem junts perquè trobem  el coratge de treballar amb valentia pel Regne de Déu 

i la transformació del nostre món, del nostre entorn.

(Pregària per la eradicació de la pobresa, feta per Càritas)

Sota el lema “Fem que la pobresa sigui història el 2030!”, Càritas Europa urgeix als països europeus a prendre’s seriosament el compromís d’arribar al primer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): Acabar amb la pobresa. 

Demanen que posin en marxa sistemes i mesures de protecció social apropiades que arribin a tots, especialment als més vulnerables.

NASREDDIN

Nasreddin va arribar a ser primer ministre del rei. 

En certa ocasió, mentre deambulava pel palau, va veure per primera vegada a la seva vida un falcó real.

Fins llavors, Nasreddin no havia vist mai un tipus de colom com aquell. 

De manera que va agafar unes tisores i va tallar-li les urpes, les ales i el bec del falcó.

«Ara sembles un ocell com cal» va dir. «El teu cuidador t'ha tingut molt descuidat».

 

Ai de les persones que no coneixen més món que aquell en el què viuen 

i no tenen res a aprendre de les persones amb qui parlen!

DOMUND

El diumenge 19 d'octubre es la Jornada del DOMUND,

un diumenge que es prega especialment pels missioners i missioneres 

que porten la llum i l'esperança de Jesús arreu del món.

Donem gràcies per aquests portadors d'esperança amb la cançó Alma Misionera:

 

La cosa més important...

"És igual que siguis home o dona,

vell o jove,

obrer o pagès,

estudiant o empresari,

és igual quina sigui la teva afinitat política 

o la teva creença religiosa,

si et pregunten per la cosa més important per la humanitat

respon primer, després i sempre: LA PAU"

 

Mare de Déu del Pilar

"Flor del cel immaculada

que cap núvol ombrejà

sigueu nostra advocada

Mare de Déu del Pilar!

Mare de Déu del Pilar, prega per nosaltres!

 

EL CANVI

El canvi és una constant a la vida, una força que ens empeny a créixer, a adaptar-nos i a redefinir el nostre camí. De vegades, arriba de manera inesperada, alterant els nostres plans i la nostra rutina. Altres vegades, el busquem activament, desitjant un nou començament o una millora en allò que fem. Sigui com sigui, la manera com abracem o ens resistim al canvi marca una gran diferència en el nostre benestar i en el nostre propòsit.

Et demanem Senyor que ens donis la saviesa per discernir els teus plans en cada nova situació. Concedeix-nos la humilitat per acceptar allò que no podem controlar i la valentia per abraçar els nous desafiaments amb esperança.

Una nova aurora

 Que sapiguem portar llum i esperança a tots els cors que la necessitin!

EN FORMA...

Aquesta és la proposta de 10 exercicis per mantenir-te en forma:

1. Pels ulls: Contempla la bellesa de la natura.
2. Per la llengua: Parla des del cor.
3. Pel rostre: Somriu als altres.
4, Per les oïdes: ESCOLTA més!
5. Pel cap: Pensaments constructius.
6. Pels peus: Camina cap al coneixement i la saviesa.
7. Per la respiració: Inhala allò bo i exhala allò dolent.
8. Per la força: Aixeca't quan caiguis.
9. Pel cor: Sigues millor persona, cerca sempre el bé.
10. Per l'ànima: Mai vagis sol, ves sempre amb Déu.

GRÀCIES PER LA NATURA

Gràcies, Senyor, per la natura,

per la terra i el mar,

per les muntanyes, les valls i els rius,

per les persones que treballen la terra i recullen els aliments dels camps.

Gràcies, Senyor, pels animals que ens fan companyia,

pel sol que ens dona llum,

pel treball que ens ajuda a viure,

pels arbres que ens donen fruita, fusta i fulles que fan ombra.

Que aprenguem a contemplar la bellesa de la natura

i ens esforcem a cuidar-la.

PREGUEM PER LA PAU

Tinguem present avui totes les persones que viuen 

enmig d'un conflicte armat i preguem per la PAU:

Senyor, Déu de la pau, escolta la nostra súplica. 

S'ha intentat moltes vegades i durant molts anys resoldre els nostres conflictes 

amb la força i amb les armes; 

tants moments d'hostilitat i foscor; tanta sang vessada; tantes vides destrossades; 

tantes esperances abatudes... però els esforços han estat en va. 

Ara, Senyor, ajuda'ns tu. Dona’ns tu la pau, ensenya'ns tu la pau, 

guia'ns tu cap a la pau. Obre els nostres ulls i els nostres cors, 

i dona’ns la valentia per dir: «No més guerra!». Amb la guerra tot queda destruït.

Senyor, renova els cors i les ments, 

perquè la paraula que ens porti a la trobada sigui sempre "germà-germana". 

EL CAMÍ MÉS IMPORTANT

En un bosc molt antic hi vivia un vell roure savi. Les seves arrels s'endinsaven profundament a la terra i les seves branques arribaven fins al cel, com si volgués abraçar el món. Cada matí, els ocells s'aplegaven a les seves branques i els conills jugaven al seu voltant, esperant que el roure els expliqués un dels seus contes.

Un matí, un jove ocell, va preguntar al vell roure: "Gran roure, tothom diu que tots els camins porten a Roma, però jo vull saber: quin és el camí més important de tots? Quin és el que hem de seguir sempre?

El vell roure va somriure amb les seves fulles. "Mira al teu voltant, petit ocell," va dir amb la seva veu tranquil·la. "Hi ha camins amples i estrets, que pugen muntanyes i que travessen rius. Alguns són per aprendre, altres per jugar, altres per treballar... Però hi ha un camí que no sempre es veu amb els ulls. És un sender amagat que no està fet de terra ni de pedres. És el camí que et porta a entendre els altres, a ajudar els qui ho necessiten, a perdonar els errors i a compartir la teva alegria. És el camí que fa que et sentis bé per dins, el que et fa sentir que formes part de quelcom més gran."

El jove ocell tot encuriosit va preguntar: "I quin camí és aquest, savi roure?"

"És el camí de l'amor” va contestar el roure.

LES COSES SENZILLES

Senyor, avui al matí, mentre prenia el tallat de cada matí, 

la meva ment s'ha obert a una profunda veritat.

He vist com un humil gra de cafè, nascut de la terra, passa per un procés de transformació: 

és collit, torrat, molt i, finalment, en contacte amb l'aigua, es converteix 

en una beguda que ens desperta i ens reconforta. 

I amb unes gotes de llet, esdevé una petita obra d'art, un tallat perfecte.

Senyor, ajuda'm a recordar que la vida és sovint així. 

Que de les coses més senzilles, si les fem amb cura, 

amb dedicació i atenció, poden sorgir grans meravelles.

La rosa i el gripau

 

Una vegada hi havia una rosa vermella molt i molt bella; 

era la rosa més bella del jardí. No obstant això, s’adonava que la gent la veia des de lluny.

Un dia es va adonar que al costat d’ella sempre hi havia un gripau gran i fosc 

i que era per això que ningú s’acostava a veure-la de prop. 

Indignada li ordenà al gripau que se n’anés immediatament; 

el gripau molt obedient va dir: està bé, si així ho vols. 

Poc temps després el gripau passava per on estava la rosa 

i es va sorprendre al veure-la totalment marcida, sense fulles i sense pètals. 

I li va preguntar: Rosa, què et passa? 

La rosa contestà: “És que des que te’n vas anar, les formigues 

m’han menjat dia a dia, i mai he pogut tornar a ser igual.”

El gripau solament contestà: “Doncs clar, quan jo estava aquí 

em menjava aquestes formigues i per això sempre eres la més bella del jardí”.

Que important és aprendre a conviure i a valorar les persones que ens envolten, 

ja que segur que cadascuna ens aporta alguna cosa.

Frases per a reflexionar

"Necessitem joves verdaderament "transgressors",

que no siguin esclaus del mòbil, 

sino que canviïn el mon com Maria,

portant Jesús als altres, cuidant dels altres".

 

"Compte amb la malaltia de la INDIFERÈNCIA, joves!

És molt perillosa. ¡Si us plau, tingueu cura!

Hem après que la misèria humana no és un destí que els toca a alguns,

sino que quasi sempre és fruit d'injustícies que hem d'erradicar!!"

(Papa Francesc)

Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia

 

Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

(...)

Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens doneu valor.
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

L'ESFORÇ

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. 

Lluitar per les coses que volem aconseguir, 

és una qualitat molt positiva de les persones 

i que hem de potenciar des de ben petits.

No deixis per demà el que puguis fer avui.

 

"L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia". Robert Collier

UN CANT A LA MARE DE DÉU...

 

HISTÒRIES

 En certa ocasió es queixava un deixeble al seu Mestre: 

“Sempre ens expliques històries, però mai no ens en reveles el significat.” 

El Mestre li va replicar: 

“T'agradaria que algú t'oferís fruita i la mastegués abans de donar-te-la?”

Ningú pot descobrir el teu propi significat enlloc teu. Ni tan sols el Mestre.

(Text extret de: El canto del pájaro. Anthony de Mello)

PREGUEM PER LA PAU

Tenint present als nois i noies que viuen enmig d'un conflicte armat 
fem junts una oració per la PAU:

Senyor, Déu de la pau, escolta la nostra súplica. 
Hem intentat moltes vegades i durant molts anys resoldre els nostres conflictes 

amb les nostres forces, i també amb les nostres armes; 

tants moments d'hostilitat i foscor; tanta sang vessada; tantes vides destrossades; 

tantes esperances abatudes... Però els nostres esforços han estat en va. 

Ara, Senyor, ajuda'ns tu. Dona’ns tu la pau, ensenya'ns tu la pau, 

guia'ns tu cap a la pau. Obre els nostres ulls i els nostres cors, 

i dona’ns la valentia per dir: «No més guerra!» amb la guerra, tot queda destruït.

Senyor, desarma la llengua i les mans, renova els cors i les ments, 

perquè la paraula que ens porta a la trobada sigui sempre "germà-germana".

AMOR HUMÀ

 

EL RETORN...

Benvinguts de nou a l'escola!!

Que contents de veure'ns altra vegada després de tants dies de vacances!

Avui tots estem una mica nerviosos però també tenim il·lusió, 

per retrobar-nos amb els companys, per veure la nova classe, els professors...  

i, poc a poc, l'escola torna a estar plena de xivarri, rialles, converses i confidències.

L'escola torna a vibrar amb l'inici del curs.

Desitgem fermament que tots tinguem un curs ben profitós,

Ajudem-nos i estimem-nos perquè tots som necessaris.

Bon inici de curs!!!

 

OUR FATHER

 

EL NOC I LA TINA

En un bosc tranquil, vivien molts animals, però dos en particular destacaven per la seva amistat: un corb jove, en Noc, que volava ràpid i alt, i una tortuga, la Tina, que caminava lenta però decidida.

Cada matí, en Noc volava per damunt del bosc i cridava:
—Tina, a veure si avui em pots atrapar!

La tortuga reia, però mai es rendia. Caminava pas a pas:
—Un dia, Noc, t’ensenyaré que anar a poc a poc també et porta lluny.

Un dia, va començar una gran sequera. Els animals del bosc patien perquè els estanys s’assecaven i els fruits escassejaven. El corb va volar fins molt lluny per buscar aigua, però no en va trobar.

Quan va tornar, es trobà la Tina que havia excavat, amb molt d’esforç, un petit bassal al costat d’un antic rierol sec. Allà, amb paciència, havia desviat una mica d’aigua subterrània. No era molt, però suficient perquè els animals poguessin beure.

—Tina! Has fet això tu sola? —va preguntar en Noc, sorprès.

—Sí —va dir la tortuga, somrient—. No corro com tu, però quan faig una cosa, la faig amb tot el cor i, sobretot, pensant en tothom.

En Noc va entendre, aquell dia, que cadascú pot aportar el seu talent per al bé de tots. I va començar a ajudar la Tina a construir més petits bassals per tot el bosc.

I així, amb l’esforç dels dos amics i altres animals que s'hi van unir, el bosc va tornar a ser un lloc ple de vida.

ACCEPTACIÓ

 

En un món marcat per la divisió -política, cultural i ideològica- la crida a l'acceptació mai no ha estat tan urgent. A mesura que les xarxes socials amplifiquen les diferències i els conflictes mundials dificulten la capacitat d'escoltar i empatitzar, acceptar-se els uns als altres s'està convertint en un acte revolucionari. L'acceptació no vol dir estar d'acord. Significa reconèixer la dignitat i la humanitat dels altres, fins i tot quan no hi estem d'acord.

Massa sovint, la por a “l'altre” condueix a l'exclusió o a l'agressió. Però la història ens ha demostrat que la pau només és sostenible quan es construeix sobre el reconeixement mutu i la inclusió.

Com ha dit el recent elegit Papa Lleó XIV: «Si els cristians i els membres d'altres tradicions religioses ens mantenim units, podem ser eficaços per dir no a la guerra i sí a la pau». Les seves paraules són una crida a unir-nos per sobre de les nostres diferències, no per esborrar-les, sinó per defensar junts allò que és correcte, just i veritablement humà.

RESPOSTES

"Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; 

ni que passi per valls tenebroses, no tinc por de cap mal."

(Salm 23)

RESPOSTES

Com puc saber si és Déu el qui em parla? 

Aquí tens la resposta:

- Si et desperta i et fa sortir de la mediocritat; si et compromet i complica la teva vida, però l'omple de sentit. .. és veu de Déu.

- Si et fa sortir de la teva terra, de la teva petita illa, del teu petit món i de les coses que l' encadenen i et llença al món sencer. .. és veu de Déu.

- Si truca al cor, a l'amor, a la generositat, a la iÍ.1usió, no a' la por ... és veu de Déu.

- Si et convida a ser profundament feliç i a fer feliços als altres, si parla el llenguatge de la confiança del Pare al seu fill... es veu de Déu.

ESFORÇ

  

“L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia”. Robert Collier

 “El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil”. Marie Curie

Esperit de Pentecosta, feu-me instrument de PAU!

El desig de pau, només serà  sincer, i també eficaç, quan passem de l’exclamació i el clam, a posar-nos a  treballar perquè cessin les lluites fraternes, quan en el nostre cor prevalgui el perdó i la reconciliació a la rancúnia i la venjança. No hi haurà pau mentre nosaltres no practiquem la solidaritat, mentre tanquem els ulls davant les injustícies i no posem  les nostres mans per construir un món més just. La pau només serà un eslògan bonic, buit de contingut, si els nostres treballs i fatigues només tenen com a objectiu el propi profit. En canvi la paraula pau serà estàndard d’esperança, quan tots exercim la misericòrdia i la compassió. A la pau li calen orelles que escoltin, ment que raoni, ja que la pau mai és monòleg, sinó conversa. Només des del diàleg, deixant-nos instruir per tots i escoltant els consells i peticions de tots, i sobretot, dels més febles i petits, construirem la pau.

Ser millors

Som el que som, un camp on hi creix blat i jull (Mt 13, 24-30) encara que ens toqui els nassos, 

però està a les nostres mans fer créixer la bondat que puguem en nosaltres mateixos 

ajudats per l'adob dels petons, les abraçades i els somriures dels altres.

La cançó ens anima a voler ser millors, estimar més, ser més autèntics...

Quin propòsit et fas avui per millorar?

RECORDEU-NOS L'ESSENCIAL

 

Senyor, un cop més ens recordeu l’essencial:

Estimar Déu i els germans amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb tota la vida.

Les pregàries, sense amor, són paraules buides;

les bones obres, sense amor, tenen poc valor;

els sacrificis, sense justícia, us desagraden.

Ajudeu-nos a mantenir l’autenticitat de cor.

COMENCEM AMB MÚSICA...

 

LA GALLINA DE ORO

Érase una gallina que ponía

un huevo de oro al dueño cada día.
Aún con tanta ganancia, mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.

Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero después de haberla registrado
¿qué sucedió? Que, muerta la gallina,
perdió su huevo de oro, y no halló mina.

¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!

(Versió de Félix María Samaniego)

Aquest home, dominat pel seu afany d'obtenir riquesa immediata,

no raona sobre els actes i no entén que la bona riquesa arriba 

amb intel·ligència i treball. 

En lloc d'assolir els seus objectius, 

la seva cega ambició el condemna a la fallida i s'arruïna.

 A Loja (Equador) les germanes dominiques tenen una casa on acullen 

nenes i adolescents amb situació de vulnerabilitat.

Allí hi conviuen, els hi proporcionen el seguiment mèdic perquè algunes hi arriben malaltes,

també els ofereixen una formació integral per anar adquirint habilitats, coneixements

i competències per al seu futur. Una alimentació saludable i equilibrada, 

uns bons hàbits higiènics, etc.

En definitiva, els proporcionen una llar impregnada dels valors dominicans.

El dimecres tenim l'oportunitat de col·laborar en el seu projecte

participant de la xocolatada solidària. T'hi apuntes?!

Clica la imatge:

Valors dominicans

"L’autèntica solidaritat és un moviment interior i integral que ens implica 

i que ha de provocar en nosaltres un canvi i una nova forma de viure. 

És a dir, ha arribat el moment de no donar el que ens sobra, 

sinó de compartir el que som i el que tenim amb aquells que s’ho estan passant pitjor. 

Solidaritat amb la justícia, amb la persona que pateix." (Lucia Caram, monja dominica)

Imatge de la casa d'acollida de Loja (a l'Equador) de les germanes dominiques:

SÍMBOLS DOMINICANS

La TORXA, símbol de llum.

Llum viva i flamejant, que escalfa.

Agafa el relleu a l’estrella, acompanya en el camí.

Es foc que es consumeix pels altres, es gasta,

i a mesura que es gasta fa més llum.

Recorda el somni de la mare de Sant Domènec:

que el seu fill aniria per tot el món amb la llum de l’Evangeli.

 

Les SANDÀLIES i el BASTÓ, símbols del camí.

Sant Domènec va recórrer molts camins,

preparat sempre per posar-se en camí,

per fer camí, tot i les dificultats.

Disposat a anar a l’encontre de l’altre, a portar bones notícies.

Signe de camí en grup, de treballar junts per un projecte comú.

SÍMBOLS DOMINICANS

L’ESTRELLA és una constant en la vida de Sant Domènec.

És símbol d'alguna cosa important que sorgeix.

Mai està sola,

apareix en companyia d'altres estrelles, fa grup.

És punt de referència per a la trobada.

Porta més enllà d’ella mateixa.

Està present en el missatge de l’Evangeli.

 

L’ESCUT és signe d’identitat,

de pertinença a una família concreta.

És un símbol que concentra tots els elements que caracteritzen un grup

i expressen la seva veritat.

Signe d'evangelització amb paraules i fets.

En l'escut dominicà hi ha un lema: la veritat.

CONEGUEM SANT DOMÈNEC

 Hola, amics!

Soc en Domènec de Guzmán. El 23 de maig celebrareu la meva festa. Sí, ja sé que em coneixeu perquè aneu a un col·legi de la Fundació Dominiques de l’Ensenyament. Els dominics i dominiques són aquestes persones que intenten viure i construir el Regne de Jesús des de la fraternitat, la veritat, la interioritat i la solidaritat.

Aquests 4 valors no són només paraules, volen ser vida. Per a mi van ser essencials, ja ho sabeu, oi? 

Vaig néixer a Caleruega, un poble de la província de Burgos. El meu pare era un noble cavaller molt valent, de la meva mare vaig heretar la sensibilitat i solidaritat envers els més necessitats. A ella també li agradava pregar, escoltar Déu i confiar en Ell.

Vaig començar la meva educació a Gumiel i, més tard vaig seguir els meus estudis universitaris a Palència. Va ser una època juvenil inoblidable...

Allà vaig descobrir que només els privilegiats tenien accés als estudis; que mentre uns pocs eren amos de grans extensions, moltes persones malvivien perquè no tenien ni per menjar... Vaig conèixer de prop la fam!

Quan estava estudiant a Palència, una malaltia, la pesta, va matar molta gent. Jo no podia suportar aquesta situació i, en una arrencada de rebel·lia i generositat, vaig vendre els meus llibres de pergamí (el que més apreciava), on tenia moltes notes personals, per poder ajudar a la gent que m’allargaven les seves mans suplicants. Vaig pensar: "NO PUC ESTUDIAR SOBRE PELLS MORTES, QUAN LES PERSONES ES MOREN DE FAM".

Avui et convido a DESCOBRIR una nova manera de ser feliç: Fer feliços els altres. Perquè no penses que ja és hora que deixem de "passar" dels altres? Et proposo que avui durant tot el dia et recordis d'això i no "PASSIS D'AJUDAR". A veure si al final del dia, recordes algun gest de solidaritat que has tingut avui.

Reflexions

"Pobres son los que quieren más, los que no les alcanza nada. 

Esos son pobres, porque se meten en una carrera infinita. 

Entonces no les va a dar el tiempo de la vida".

 "En mi jardín hace décadas que no cultivo el odio 

porque aprendí una dura lección que me impuso la vida: 

que el odio termina estupidizando, 

porque nos hace perder objetividad frente a las cosas".

“La gran crisis no es ecológica, es política (...). 

Tenemos que darnos cuenta de que la crisis del agua 

y de la agresión al medio ambiente no es la causa. 

La causa es el modelo de civilización que hemos montado. 

Y lo que tenemos que revisar es nuestra forma de vivir”.

Reflexions de José Mujica (president de l'Uruguai entre 2010 i 2015)

LA TORTUGA I L'ÀLIGA

Una tortuga que es recreava al sol, es queixava del seu trist destí i que ningú no li havia volgut ensenyar a volar.

Una àliga que passejava a la deriva, va sentir el seu lament i li va preguntar amb què li pagaria si ella l'alçava i la portava pels aires.

- Et donaré – va dir – totes les riqueses del Mar Roig.

- Aleshores t'ensenyaré a volar – va replicar l'àliga.

I prenent-la pels peus la va portar gairebé fins als núvols i la va deixar anar. La pobra tortuga va caure en una alta muntanya, fent-se miques la cuirassa.

- Vaig renegar de la meva sort natural... Què tinc a veure jo amb vents i núvols, quan amb prou feines em moc sobre la terra?

Que important és conèixer-nos nosaltres mateixos, conèixer els nostres dons i les nostres limitacions i acceptar-nos tal com som.

LES MANS

Si guardes les teves mans es fa fosc,

algú s'amaga i es refreda, algú calla i sentirà soledat.

Si allargues les teves mans es fa de dia,

algú s'apropa i somriu, algú confia i esperarà.

Si tanques les teves mans és de nit,

algú s'encongeix i s'empetiteix, algú té por i sofrirà.

Si obres les teves mans, és de dia,

algú s'aixeca i s'anima, algú s'alegra.

Si desuneixes les teves mans, l'ombra,

algú sospira i s'enyora, algú s'entristeix i plorarà.

Si uneixes les teves mans, migdia,

algú s'eixampla i floreix, algú agraeix i estimarà.

 

Autoria desconeguda

ELS ULLS

Pare, que ens has donat els ulls

per a contemplar la bellesa i la bondat

de la natura i dels homes,

per a expressar els nostres sentiments

i acollir els dels altres:

fes que tinguem els ulls sempre oberts,

atents als teus senyals

i que mirem als altres

amb amor i acolliment.

 

El papa Francesc

El dilluns 21 d'abril va morir el papa Francesc, 

un papa que es va atrevir a fer i a proposar algunes reformes 

des de la direcció de l'Església catòlica. 

Ha estat el primer papa americà (de l'Argentina) 

i el seu papat s’ha caracteritzat

per la seva lluita per aconseguir la pau

i per fer costat als migrants i als pobres del món.

 Avui comença el conclave per triar el seu successor.

Clica la imatge:

LA SOSPITA

Un dia, un home va perdre la destral, i va començar a sospitar del fill del seu veí. Tot li indicava que es tractava del lladre: va observar la manera de caminar del noi (i li va semblar que, efectivament, caminava com un lladre); va observar la seva manera de parlar (i va pensar que parlava igual que un lladre); i observà minuciosament els seus gestos… No tenia cap dubte: eren els gestos d'un lladre!

Però dies després, va trobar la destral tirada al bosc. I en tornar a casa, va començar a observar que el fill del seu veí realment no tenia cap pinta de lladre.

 

 «Moltes vegades veiem el què volem veure i emetem un judici sense saber. Els prejudicis, traçats moltes vegades per l'odi, la ira o l'enveja, normalment desfiguren completament la realitat».

CONFIO EN TU

Perquè m’abraces, em sostens, m’estimes... confio en Tu.

Perquè el teu Amor em transforma i és

més profund que els meus errors i faltes... confio en Tu.

Perquè el teu pla és millor que qualsevol altre...confio en Tu.

Perquè sempre m'escoltes i en

la teva bondat sempre em respons... confio en Tu.

Perquè em dones la fortalesa necessària per tot allò que em demanes...

confio en Tu.

Jesús, confio en Tu.

Perquè plores?

 

Reflexions del Papa Francesc

Del Papa Francesc als joves:

“Abans de res vull dir a cadascú la primera veritat: 'Déu t'estima'.

Si ja ho havies escoltat és igual, t'ho vull recordar: Déu t'estima.

Mai ho dubtis, més enllà del que et passi a la vida.

En qualsevol circumstància, ets infinitament estimat. (...)

Has de confiar en el record de Déu: la seva memòria

no és un 'disc dur' que registra i emmagatzema totes les nostres dades,

la seva memòria és un cor tendre de compassió”.

SANT JORDI

Senyor Sant Jordi, patró,

cavaller sense por,

guarda'ns sempre del crim de la guerra.

 

Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja,

del drac de la ira i de l'odi entre germans,

i de tot altre mal.

 

Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla

de la gent catalana. Amén.

                                              Salvador Espriu

PASQUA 2025

Jesús,

la teva vida i les teves ensenyances

ens donen LLUM per a caminar.

Tu ets la LLUM,

ajuda'ns a ser també nosaltres LLUM

per als nostres germans.

Transforma'ns amb la teva LLUM!

La importància de ser generosos

"Qui és generós sempre genera alegria".

"La generositat és la capacitat de compartir amb els altres part del que tens; de creure que la resta de persones formen part de la teva vida i que, per tant, si estan millor tu també et sentiràs millor. És donar més importància a allò immaterial."

"Entenem per generositat la capacitat de compartir, d’ajudar els altres, de donar-se als altres, d’implicar-se... sense demanar res a canvi".

PIPER

Mira aquest vídeo, quin missatge hi trobes?

..

 

EL VIATGE

No confonguis mai el viatge amb el turisme.

El turista és algú que veu, però no sap mirar.
Filma i retrata constantment, però és incapaç de contemplar.
Passa i no es queda mai enlloc. Creu que la vida és espectacle (...)

El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.

El viatge és obertura al món, ample, com l'horitzó, desconegut, atzarós, fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.

Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort i tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor. Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt. Dormiràs al ras...

Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí. I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores, no aturis el pas ni tinguis por.  Lladren perquè camines!

I si, en veure't passar, se’n riuen de tu, enhorabona: 
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.

Tot caminant, preocupa't sols del camí! Trobaràs la pau! Seràs feliç!

Teodor Suau