OUR FATHER

 

EL NOC I LA TINA

En un bosc tranquil, vivien molts animals, però dos en particular destacaven per la seva amistat: un corb jove, en Noc, que volava ràpid i alt, i una tortuga, la Tina, que caminava lenta però decidida.

Cada matí, en Noc volava per damunt del bosc i cridava:
—Tina, a veure si avui em pots atrapar!

La tortuga reia, però mai es rendia. Caminava pas a pas:
—Un dia, Noc, t’ensenyaré que anar a poc a poc també et porta lluny.

Un dia, va començar una gran sequera. Els animals del bosc patien perquè els estanys s’assecaven i els fruits escassejaven. El corb va volar fins molt lluny per buscar aigua, però no en va trobar.

Quan va tornar, es trobà la Tina que havia excavat, amb molt d’esforç, un petit bassal al costat d’un antic rierol sec. Allà, amb paciència, havia desviat una mica d’aigua subterrània. No era molt, però suficient perquè els animals poguessin beure.

—Tina! Has fet això tu sola? —va preguntar en Noc, sorprès.

—Sí —va dir la tortuga, somrient—. No corro com tu, però quan faig una cosa, la faig amb tot el cor i, sobretot, pensant en tothom.

En Noc va entendre, aquell dia, que cadascú pot aportar el seu talent per al bé de tots. I va començar a ajudar la Tina a construir més petits bassals per tot el bosc.

I així, amb l’esforç dels dos amics i altres animals que s'hi van unir, el bosc va tornar a ser un lloc ple de vida.

ACCEPTACIÓ

 

En un món marcat per la divisió -política, cultural i ideològica- la crida a l'acceptació mai no ha estat tan urgent. A mesura que les xarxes socials amplifiquen les diferències i els conflictes mundials dificulten la capacitat d'escoltar i empatitzar, acceptar-se els uns als altres s'està convertint en un acte revolucionari. L'acceptació no vol dir estar d'acord. Significa reconèixer la dignitat i la humanitat dels altres, fins i tot quan no hi estem d'acord.

Massa sovint, la por a “l'altre” condueix a l'exclusió o a l'agressió. Però la història ens ha demostrat que la pau només és sostenible quan es construeix sobre el reconeixement mutu i la inclusió.

Com ha dit el recent elegit Papa Lleó XIV: «Si els cristians i els membres d'altres tradicions religioses ens mantenim units, podem ser eficaços per dir no a la guerra i sí a la pau». Les seves paraules són una crida a unir-nos per sobre de les nostres diferències, no per esborrar-les, sinó per defensar junts allò que és correcte, just i veritablement humà.

RESPOSTES

"Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; 

ni que passi per valls tenebroses, no tinc por de cap mal."

(Salm 23)

RESPOSTES

Com puc saber si és Déu el qui em parla? 

Aquí tens la resposta:

- Si et desperta i et fa sortir de la mediocritat; si et compromet i complica la teva vida, però l'omple de sentit. .. és veu de Déu.

- Si et fa sortir de la teva terra, de la teva petita illa, del teu petit món i de les coses que l' encadenen i et llença al món sencer. .. és veu de Déu.

- Si truca al cor, a l'amor, a la generositat, a la iÍ.1usió, no a' la por ... és veu de Déu.

- Si et convida a ser profundament feliç i a fer feliços als altres, si parla el llenguatge de la confiança del Pare al seu fill... es veu de Déu.

ESFORÇ

  

“L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia”. Robert Collier

 “El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil”. Marie Curie

Esperit de Pentecosta, feu-me instrument de PAU!

El desig de pau, només serà  sincer, i també eficaç, quan passem de l’exclamació i el clam, a posar-nos a  treballar perquè cessin les lluites fraternes, quan en el nostre cor prevalgui el perdó i la reconciliació a la rancúnia i la venjança. No hi haurà pau mentre nosaltres no practiquem la solidaritat, mentre tanquem els ulls davant les injustícies i no posem  les nostres mans per construir un món més just. La pau només serà un eslògan bonic, buit de contingut, si els nostres treballs i fatigues només tenen com a objectiu el propi profit. En canvi la paraula pau serà estàndard d’esperança, quan tots exercim la misericòrdia i la compassió. A la pau li calen orelles que escoltin, ment que raoni, ja que la pau mai és monòleg, sinó conversa. Només des del diàleg, deixant-nos instruir per tots i escoltant els consells i peticions de tots, i sobretot, dels més febles i petits, construirem la pau.

Ser millors

Som el que som, un camp on hi creix blat i jull (Mt 13, 24-30) encara que ens toqui els nassos, 

però està a les nostres mans fer créixer la bondat que puguem en nosaltres mateixos 

ajudats per l'adob dels petons, les abraçades i els somriures dels altres.

La cançó ens anima a voler ser millors, estimar més, ser més autèntics...

Quin propòsit et fas avui per millorar?

RECORDEU-NOS L'ESSENCIAL

 

Senyor, un cop més ens recordeu l’essencial:

Estimar Déu i els germans amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb tota la vida.

Les pregàries, sense amor, són paraules buides;

les bones obres, sense amor, tenen poc valor;

els sacrificis, sense justícia, us desagraden.

Ajudeu-nos a mantenir l’autenticitat de cor.

COMENCEM AMB MÚSICA...

 

LA GALLINA DE ORO

Érase una gallina que ponía

un huevo de oro al dueño cada día.
Aún con tanta ganancia, mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.

Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero después de haberla registrado
¿qué sucedió? Que, muerta la gallina,
perdió su huevo de oro, y no halló mina.

¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!

(Versió de Félix María Samaniego)

Aquest home, dominat pel seu afany d'obtenir riquesa immediata,

no raona sobre els actes i no entén que la bona riquesa arriba 

amb intel·ligència i treball. 

En lloc d'assolir els seus objectius, 

la seva cega ambició el condemna a la fallida i s'arruïna.

 A Loja (Equador) les germanes dominiques tenen una casa on acullen 

nenes i adolescents amb situació de vulnerabilitat.

Allí hi conviuen, els hi proporcionen el seguiment mèdic perquè algunes hi arriben malaltes,

també els ofereixen una formació integral per anar adquirint habilitats, coneixements

i competències per al seu futur. Una alimentació saludable i equilibrada, 

uns bons hàbits higiènics, etc.

En definitiva, els proporcionen una llar impregnada dels valors dominicans.

El dimecres tenim l'oportunitat de col·laborar en el seu projecte

participant de la xocolatada solidària. T'hi apuntes?!

Clica la imatge:

Valors dominicans

"L’autèntica solidaritat és un moviment interior i integral que ens implica 

i que ha de provocar en nosaltres un canvi i una nova forma de viure. 

És a dir, ha arribat el moment de no donar el que ens sobra, 

sinó de compartir el que som i el que tenim amb aquells que s’ho estan passant pitjor. 

Solidaritat amb la justícia, amb la persona que pateix." (Lucia Caram, monja dominica)

Imatge de la casa d'acollida de Loja (a l'Equador) de les germanes dominiques:

SÍMBOLS DOMINICANS

La TORXA, símbol de llum.

Llum viva i flamejant, que escalfa.

Agafa el relleu a l’estrella, acompanya en el camí.

Es foc que es consumeix pels altres, es gasta,

i a mesura que es gasta fa més llum.

Recorda el somni de la mare de Sant Domènec:

que el seu fill aniria per tot el món amb la llum de l’Evangeli.

 

Les SANDÀLIES i el BASTÓ, símbols del camí.

Sant Domènec va recórrer molts camins,

preparat sempre per posar-se en camí,

per fer camí, tot i les dificultats.

Disposat a anar a l’encontre de l’altre, a portar bones notícies.

Signe de camí en grup, de treballar junts per un projecte comú.

SÍMBOLS DOMINICANS

L’ESTRELLA és una constant en la vida de Sant Domènec.

És símbol d'alguna cosa important que sorgeix.

Mai està sola,

apareix en companyia d'altres estrelles, fa grup.

És punt de referència per a la trobada.

Porta més enllà d’ella mateixa.

Està present en el missatge de l’Evangeli.

 

L’ESCUT és signe d’identitat,

de pertinença a una família concreta.

És un símbol que concentra tots els elements que caracteritzen un grup

i expressen la seva veritat.

Signe d'evangelització amb paraules i fets.

En l'escut dominicà hi ha un lema: la veritat.

CONEGUEM SANT DOMÈNEC

 Hola, amics!

Soc en Domènec de Guzmán. El 23 de maig celebrareu la meva festa. Sí, ja sé que em coneixeu perquè aneu a un col·legi de la Fundació Dominiques de l’Ensenyament. Els dominics i dominiques són aquestes persones que intenten viure i construir el Regne de Jesús des de la fraternitat, la veritat, la interioritat i la solidaritat.

Aquests 4 valors no són només paraules, volen ser vida. Per a mi van ser essencials, ja ho sabeu, oi? 

Vaig néixer a Caleruega, un poble de la província de Burgos. El meu pare era un noble cavaller molt valent, de la meva mare vaig heretar la sensibilitat i solidaritat envers els més necessitats. A ella també li agradava pregar, escoltar Déu i confiar en Ell.

Vaig començar la meva educació a Gumiel i, més tard vaig seguir els meus estudis universitaris a Palència. Va ser una època juvenil inoblidable...

Allà vaig descobrir que només els privilegiats tenien accés als estudis; que mentre uns pocs eren amos de grans extensions, moltes persones malvivien perquè no tenien ni per menjar... Vaig conèixer de prop la fam!

Quan estava estudiant a Palència, una malaltia, la pesta, va matar molta gent. Jo no podia suportar aquesta situació i, en una arrencada de rebel·lia i generositat, vaig vendre els meus llibres de pergamí (el que més apreciava), on tenia moltes notes personals, per poder ajudar a la gent que m’allargaven les seves mans suplicants. Vaig pensar: "NO PUC ESTUDIAR SOBRE PELLS MORTES, QUAN LES PERSONES ES MOREN DE FAM".

Avui et convido a DESCOBRIR una nova manera de ser feliç: Fer feliços els altres. Perquè no penses que ja és hora que deixem de "passar" dels altres? Et proposo que avui durant tot el dia et recordis d'això i no "PASSIS D'AJUDAR". A veure si al final del dia, recordes algun gest de solidaritat que has tingut avui.

Reflexions

"Pobres son los que quieren más, los que no les alcanza nada. 

Esos son pobres, porque se meten en una carrera infinita. 

Entonces no les va a dar el tiempo de la vida".

 "En mi jardín hace décadas que no cultivo el odio 

porque aprendí una dura lección que me impuso la vida: 

que el odio termina estupidizando, 

porque nos hace perder objetividad frente a las cosas".

“La gran crisis no es ecológica, es política (...). 

Tenemos que darnos cuenta de que la crisis del agua 

y de la agresión al medio ambiente no es la causa. 

La causa es el modelo de civilización que hemos montado. 

Y lo que tenemos que revisar es nuestra forma de vivir”.

Reflexions de José Mujica (president de l'Uruguai entre 2010 i 2015)

LA TORTUGA I L'ÀLIGA

Una tortuga que es recreava al sol, es queixava del seu trist destí i que ningú no li havia volgut ensenyar a volar.

Una àliga que passejava a la deriva, va sentir el seu lament i li va preguntar amb què li pagaria si ella l'alçava i la portava pels aires.

- Et donaré – va dir – totes les riqueses del Mar Roig.

- Aleshores t'ensenyaré a volar – va replicar l'àliga.

I prenent-la pels peus la va portar gairebé fins als núvols i la va deixar anar. La pobra tortuga va caure en una alta muntanya, fent-se miques la cuirassa.

- Vaig renegar de la meva sort natural... Què tinc a veure jo amb vents i núvols, quan amb prou feines em moc sobre la terra?

Que important és conèixer-nos nosaltres mateixos, conèixer els nostres dons i les nostres limitacions i acceptar-nos tal com som.

LES MANS

Si guardes les teves mans es fa fosc,

algú s'amaga i es refreda, algú calla i sentirà soledat.

Si allargues les teves mans es fa de dia,

algú s'apropa i somriu, algú confia i esperarà.

Si tanques les teves mans és de nit,

algú s'encongeix i s'empetiteix, algú té por i sofrirà.

Si obres les teves mans, és de dia,

algú s'aixeca i s'anima, algú s'alegra.

Si desuneixes les teves mans, l'ombra,

algú sospira i s'enyora, algú s'entristeix i plorarà.

Si uneixes les teves mans, migdia,

algú s'eixampla i floreix, algú agraeix i estimarà.

 

Autoria desconeguda

ELS ULLS

Pare, que ens has donat els ulls

per a contemplar la bellesa i la bondat

de la natura i dels homes,

per a expressar els nostres sentiments

i acollir els dels altres:

fes que tinguem els ulls sempre oberts,

atents als teus senyals

i que mirem als altres

amb amor i acolliment.

 

El papa Francesc

El dilluns 21 d'abril va morir el papa Francesc, 

un papa que es va atrevir a fer i a proposar algunes reformes 

des de la direcció de l'Església catòlica. 

Ha estat el primer papa americà (de l'Argentina) 

i el seu papat s’ha caracteritzat

per la seva lluita per aconseguir la pau

i per fer costat als migrants i als pobres del món.

 Avui comença el conclave per triar el seu successor.

Clica la imatge:

LA SOSPITA

Un dia, un home va perdre la destral, i va començar a sospitar del fill del seu veí. Tot li indicava que es tractava del lladre: va observar la manera de caminar del noi (i li va semblar que, efectivament, caminava com un lladre); va observar la seva manera de parlar (i va pensar que parlava igual que un lladre); i observà minuciosament els seus gestos… No tenia cap dubte: eren els gestos d'un lladre!

Però dies després, va trobar la destral tirada al bosc. I en tornar a casa, va començar a observar que el fill del seu veí realment no tenia cap pinta de lladre.

 

 «Moltes vegades veiem el què volem veure i emetem un judici sense saber. Els prejudicis, traçats moltes vegades per l'odi, la ira o l'enveja, normalment desfiguren completament la realitat».

CONFIO EN TU

Perquè m’abraces, em sostens, m’estimes... confio en Tu.

Perquè el teu Amor em transforma i és

més profund que els meus errors i faltes... confio en Tu.

Perquè el teu pla és millor que qualsevol altre...confio en Tu.

Perquè sempre m'escoltes i en

la teva bondat sempre em respons... confio en Tu.

Perquè em dones la fortalesa necessària per tot allò que em demanes...

confio en Tu.

Jesús, confio en Tu.

Perquè plores?

 

Reflexions del Papa Francesc

Del Papa Francesc als joves:

“Abans de res vull dir a cadascú la primera veritat: 'Déu t'estima'.

Si ja ho havies escoltat és igual, t'ho vull recordar: Déu t'estima.

Mai ho dubtis, més enllà del que et passi a la vida.

En qualsevol circumstància, ets infinitament estimat. (...)

Has de confiar en el record de Déu: la seva memòria

no és un 'disc dur' que registra i emmagatzema totes les nostres dades,

la seva memòria és un cor tendre de compassió”.

SANT JORDI

Senyor Sant Jordi, patró,

cavaller sense por,

guarda'ns sempre del crim de la guerra.

 

Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja,

del drac de la ira i de l'odi entre germans,

i de tot altre mal.

 

Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla

de la gent catalana. Amén.

                                              Salvador Espriu

PASQUA 2025

Jesús,

la teva vida i les teves ensenyances

ens donen LLUM per a caminar.

Tu ets la LLUM,

ajuda'ns a ser també nosaltres LLUM

per als nostres germans.

Transforma'ns amb la teva LLUM!

La importància de ser generosos

"Qui és generós sempre genera alegria".

"La generositat és la capacitat de compartir amb els altres part del que tens; de creure que la resta de persones formen part de la teva vida i que, per tant, si estan millor tu també et sentiràs millor. És donar més importància a allò immaterial."

"Entenem per generositat la capacitat de compartir, d’ajudar els altres, de donar-se als altres, d’implicar-se... sense demanar res a canvi".

PIPER

Mira aquest vídeo, quin missatge hi trobes?

..

 

EL VIATGE

No confonguis mai el viatge amb el turisme.

El turista és algú que veu, però no sap mirar.
Filma i retrata constantment, però és incapaç de contemplar.
Passa i no es queda mai enlloc. Creu que la vida és espectacle (...)

El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.

El viatge és obertura al món, ample, com l'horitzó, desconegut, atzarós, fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.

Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort i tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor. Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt. Dormiràs al ras...

Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí. I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores, no aturis el pas ni tinguis por.  Lladren perquè camines!

I si, en veure't passar, se’n riuen de tu, enhorabona: 
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.

Tot caminant, preocupa't sols del camí! Trobaràs la pau! Seràs feliç!

Teodor Suau

EL SAVI

“En una ciutat de Grècia vivia un savi famós per tenir la resposta a totes les preguntes.

Un dia un adolescent, conversant amb un amic, va dir:

– Crec que sé com enganyar el savi. Li portaré un ocell que sostindré a la mà 

i li preguntaré si està viu o mort. Si diu que està viu, l'apretaré i un cop mort 

el deixaré caure al terra. Si diu que està mort obriré la mà i el deixaré volar...

El jove va arribar fins el savi i li va fer la pregunta:

– Savi, l'ocell que tinc a la mà, està viu o mort?

El savi va mirar al jove i li va dir:

–Noi, la resposta està a les teves mans!"

La guineu i el ratolí

Mireu el vídeo i analitzeu com va canviant la relació entre la guineu 

i el ratolí a mesura que van descobrint-se...

Passen de ser presa i devorador, a ajudar-se mútuament i començar una nova amistat.

PERDONAR

La falta de perdó és com un verí que prenem diàriament a gotes 

però que finalment ens acaba enverinant.

Moltes vegades al primer a qui has de perdonar 

és a tu mateix per totes les coses que no son com haguessis volgut que fossin.

El perdó ens allibera de lligams que ens amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos.

No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis.

No significa deixar de donar importància al que va succeir, ni donar la raó a algú que et va fer mal.

El perdó es basa en l'acceptació del que va passar.

Gandhi va dir: “Perdonar és el valor dels valents. 

Només aquell que és suficientment fort per perdonar una ofensa, sap estimar”

Per a reflexionar...

 "La natura ha donat a l'home una boca i dues orelles, 

de manera que escoltem el doble del que parlem" Epíctet (55-135 A. C.)

"Obeïu més als qui ensenyen que als qui manen" (Sant Agustí d'Hipona, 354-430)

Música

La música realitzada en grup és una expressió que permet 

compartir i transmetre emocions i experiències a les persones que la practiquen 

i potencia el desenvolupament harmoniós del cos, 

de l'esperit i de les relacions socials. (Blanking, 1994)

Practicar la música en grup ajuda a la formació integral de la persona 

i fomenta valors i actituds com el respecte, la capacitat de cooperació i la solidaritat.

Mireu com canten junts aquest alumnes de 5è i 6è de primària:

 

Els dos viatgers i l'os

Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un os enorme que llançava terribles rugits.

– Socors! Auxili! – van cridar.
Un d’ells de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi. Però el seu amic no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Corre! Afanya’t!
– No puc! – va replicar el primer mentre pujava cada cop més amunt – Si t’ajudo, corro el risc de caure … i no vull que l’os em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles.

De sobte, l’home es va deixar caure a terra. “He sentit a dir que un os mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el viatger – “Em faré el mort”.
Immòbil, es va fer el mort, mentre l’os l’anava ensumant. Després l’animal se’n va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’os se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n’haurà anat l’os. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’os m’ha recomanat que no torni a viatjar amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.

Els bons amics s’ajuden en moments bons i dolents. 

L'AMOR I EL PERDÓ

L’amor i el perdó a la paràbola del Fill pròdig:

“​El pare no surt a la recerca del fill, perquè respecta la seva llibertat, però vetlla i espera el seu retorn, per acollir-lo. Quan torna el fill, el pare el fa calçar (signe d’home lliure), li posa un anell (li retorna la filiació), i fa matar el vedell gras per menjar i celebrar-ho. És capgirar els manaments que complien els fariseus: en lloc d’allunyar els pecadors, els acull i celebra el retrobament ... aquest és el comportament de Déu.” “Sense esperar les explicacions del seu fill, sense fer-li preguntes ni retrets, el pare li restableix la seva dignitat perduda."  Jesús intenta fer-nos conèixer Déu tal com és, i no pas com nosaltres l’imaginem.

UN FUTUR QUE SIGUI NOU

Aquest cant està inspirat en les paraules del bisbe màrtir del Salvador,

Òscar Romero: "Hem de ser profetes d'un futur que no sigui nostre”.

Un futur que no haguem dissenyat nosaltres i que sigui de Déu.

"Vull un futur que sigui nou”. Aquest futur només el construirem

si ens abandonem al misteri de l'Amor. Un camí on cal valor.

 

FRASES PER A PENSAR...

"Hi ha una força motriu molt més poderosa que 

el vapor, l'electricitat o l'energia atòmica: la voluntat." (Albert Einstein)

"Les actituds són molt més importants que les aptituds." (Winston Churchill)

"Som allò que  fem diàriament. 

De tal manera que l'excel·lència no és un acte, sinó un hàbit." (Aristòtil)

PREGAR

Pregar significa obrir el cor a Déu.

Quan preguis, dirigeix-te a Déu com un fill es dirigeix al seu pare,

un pare que sap bé el que necessita el fill abans de demanar-li.

Pregar és una estona dedicada a Déu

per demanar ajuda, per donar gràcies, per demanar perdó...

L’actitud que ens assenyala Jesús per pregar és la d’un nen

perquè els nens tenen la capacitat d’admirar-se davant la realitat.

Aquesta QUARESMA... (segona part)

 Aquesta QUARESMA...

Dejuna de tristesa i amargor i omple't el cor d'alegria.

Dejuna d'egoisme i omple't de compassió pels altres.

Dejuna de falta de perdó i omple't d'actituds de reconciliació.

Dejuna de paraules i omple't de silenci i d'escoltar els altres.

Si tots intentem aquest dejuni, el nostre dia a dia s'omplirà de:

PAU, CONFIANÇA, ALEGRIA I VIDA.

(paraules del Papa Francesc en la Quaresma)

Aquesta QUARESMA... (primera part)

 Aquesta QUARESMA...

Dejuna de preocupacions i omple't de confiança en Déu

Dejuna de queixar-te. Omple't de les coses senzilles de la vida.

Dejuna de pressions i omple't d'oració.

Dejuna de tristeses i amargor i omple't el cor d'alegria.

VIVINT A LA TERRA

Sovint ens autodenominem l'espècie dominant, però aquesta percepció

ha portat a la idea errònia que som els amos del planeta.

En realitat, som simplement un dels llogaters de la Terra, i la nostra supervivència

està intrínsecament vinculada a la de totes les altres formes de vida que comparteixen aquesta llar.

L'emergència climàtica ens obliga com a consumidors a replantejar

els hàbits de vida. Hauríem de tendir, com les altres espècies, a consumir

només el que necessitem.

La cançó

Ens trobem amb una cançó que és pregària i ens parla de la pregària que ens orienta la vida: 

“El primer cop que en Bono la va cantar va ser increïble, i penso que la major part de les melodies van ser escrites en uns minuts. Després va aparèixer amb aquesta idea d’anomenar-la “Yahweh”, que és el nom “d’allò més alt”, una paraula que els jueus mai pronuncien. És un nom sagrat per Déu i aquesta cançó és una pregària. No puc explicar-ho millor” (The Edge, guitarrista del grup U2, «La Vanguardia»)

Temps de perdó

A vegades ens enfadem, ens posem  de mal humor i no som capaços de comprendre els altres.

Sovint el motiu del disgust és un malentès o un gest o una paraula que no ens ha agradat i ens sentim ofesos. Normalment al cap d’una estona ens adonem del nostre error, però no sempre sabem rectificar i demanar perdó a les persones del nostre entorn.

 D'altres vegades ens enfadem perquè no tenim massa clar el què ha passat. Llavors cal que tinguem disposició per aclarir la situació i pensem la manera d'arribar a una solució, escoltant amb paciència i comprensió. Exposar les nostres raons i perdonar sense rancúnies. Així ho va fer sempre Jesús.

Jesús, tu que sempre vas perdonar els que et van fer mal, 

ajuda'ns a saber perdonar quan algú ens ofèn. 

Fes que ens adonem quan som nosaltres els que hem de demanar perdó

i que tinguem la valentia de fer-ho.

Diguem SI a tot el que sigui el BÉ!

Diguem sí a la sinceritat, 

perquè amb ella fem possible i fàcil la convivència.

Diguem sí a la convivència; 

així practicarem la germanor i ens estimarem més.

Diguem sí a l'esperança; 

és la claror de l'alba que il·lumina camins cap a la plenitud.

Diguem sí a la vida, 

és el valor que sosté tots els altres.

Diguem sí a tot el que sigui el bé!

 

LA VELLA QUARESMA

En la tradició catalana, la Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, 

que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa.

Aquest interval de temps – que pels catòlics és de reflexió, de dejuni, almoina i pregària– 

es representa iconogràficament amb una vella xaruga, que té cara de pomes agres, 

set cames i a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.

Té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. 

Cada setmana se li treu una cama i quan arriba al final és cremada

igual que seu predecessor, el Carnestoltes. 

D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període.

DIMECRESDE CENDRA

Avui és Dimecres de Cendra i comença el temps de Quaresma.

La Quaresma es un temps per a vestir-nos 

amb noves actituds i compromisos de cara a viure intensament 

una festa important, la Pasqua.

El barallar-se, l'egoisme, la mentida, 

el menyspreu, el desànim, el passotisme, el no respectar...

sovint són actituds que portem en el vestit de cada dia.  

I el signe de desfer aquestes actituds que no ens porten per bon camí 

és la cendra.

La cendra és per a molts pagesos un aliment bo per a la terra 

per a que surtin cultius més forts i amb més fruit. 

Per això aquest dimecres rebem la cendra, 

com a signe de renovar-nos per a donar més de nosaltres, 

per a comprometre'ns més, per a estimar molt més, 

per a ser persones que donin fruits bons, 

valors i actituds que millorin el món.

FRASES PER PENSAR

 “Qui té pau no molesta els altres ni a si mateix” Epicur (341-270 aC)

DIJOUS GRAS

Habitualment, a Catalunya, ens referim a les festes de carnaval amb el nom de Carnestoltes. S’inicien el Dijous Gras, l’últim dijous abans del Dimecres de Cendra, l’inici de la Quaresma. Originàriament, en previsió de les restriccions en el temps de Quaresma, els dies anteriors al Dimecres de Cendra es feia un consum exagerat de carn i es vivien uns dies de disbauxa en què moltes coses funcionaven a l’inrevés: la gent amagava qui era, es feia burla de l’autoritat, etc.

Aquest és també l’esperit que inspira el Carnestoltes actual, encara que amb un caire més relaxat que antigament. A Catalunya, el Dijous Gras es típic menjar botifarra d’ou i coca de llardons, i durant els dies de festa hi ha rues pels carrers, disfresses i música, el Rei Carnestoltes és l’encarregat de fer el pregó i anunciar els dies de disbauxa,…

Les festes de carnaval se celebren a tot el món, encara que a cada lloc de maneres diferents.

                                              Clica la imatge:

EL BON MESTRE

 "El bon mestre ensenya més amb el que és que amb el que diu" (Soren Kierkegaard)

I amb aquesta frase avui volem donar les GRÀCIES amb majúscules a la 

professora Rosa Mari pels 44 anys d'implicació a l'escola,

pel seu compromís per l'ensenyament i els alumnes.

Gràcies per la paciència, per les explicacions clares, per saber escoltar

i per la capacitat d'inspirar-nos a ser millors i a fer-ho millor cada dia.

Els rius i el mar

 Un dia es van ajuntar els rius per queixar-se al mar. Li van dir:

– Per què si nosaltres t’entreguem aigua dolça i potable, 

converteixes l’aigua en salada i impossible de beure?

El mar, percebent que volien culpar-lo, digué:

– Si us plau, deixeu de donar-me aigua i llavor ja no es tornaran salades les aigües.

Abans de culpar als altres, fixem-nos primer quina responsabilitat en tenim nosaltres. 

PREGAR AMB L'EVANGELI

“...Estimeu, feu bé i doneu a préstec sense esperar retorn. 

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. 

I no jutgeu i no sereu jutjats; i no condemneu i no sereu condemnats. 

Perdoneu i sereu perdonats; doneu i us donaran, 

perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu tornats a mesurar...” Lc 6, 27-38

 

Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare, misericordiós, 

que no té fronteres i rep tothom, 

que ens porta a perdonar i a pregar pels nostres enemics. 

Estimarem, perdonarem, abraçarem els altres 

només si el nostre cor és engrandit per aquest Amor del Pare.