Dos nens portaven tot el matí patinant sobre un llac gelat quan, de sobte, el gel es va trencar i un va caure a l'aigua.
El corrent intern el va desplaçar uns metres per sota
de la part gelada, per la qual cosa per salvar-lo l'única opció que hi havia
era trencar la capa que el cobria.
El seu amic va començar a cridar demanant ajuda, però
en veure que ningú hi anava, va buscar ràpidament una pedra i va començar a
colpejar el gel amb totes les seves forces.
Va colpejar, colpejar i colpejar fins que va
aconseguir obrir una esquerda en la que va ficar el braç per agafar el seu
company i salvar-lo.
Al cap de pocs minuts, avisats pels veïns que havien
sentit els crits d'auxili, van arribar els bombers.
Quan els van explicar els fets, no paraven de
preguntar-se com aquell nen tan petit havia estat capaç de trencar una capa de
gel tan gruixuda.
—És impossible que amb aquestes mans ho hagi
aconseguit, és impossible, no té prou força, com ho ha pogut aconseguir?
―comentaven entre ells.
Un vell que estava pels voltants, en escoltar la
conversa, es va acostar als bombers.
—Jo sí que sé com ho va fer —va dir.
—Com? ―van respondre sorpresos.
—No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no ho
podia fer.
